Això mateix, aquesta vesprada Pep Botifarra participarà en un xat a Vilaweb. Totes les persones que hi vulguen parlar ho podran fer a partir de les vuit, moment en què s'iniciarà la conversa. A més, Botifarra ha obert un bloc al mateix portal, per explicar el procés de creació del que serà el seu nou disc, Te'n cantaré més de mil, que començarà a enregistrar aquest mateix dissabte.
dijous, 2 / abril / 2009
dimecres, 1 / abril / 2009
dilluns, 23 / març / 2009
Les bruixes del Pedraforca
En l'època en què els sarraïns dominaven la zona banyada pel riu Saldes, al peu de la serralada del Cadí, els seus habitants eixien de les coves i amagatalls i hostilitzaven sempre que podien l'enemic. Una nit, aquests defensors de la fe i de la terra sentiren uns estranys sorolls: petjades, pedres remogudes, crits... Quan va eixir el Sol, veieren esglaiats com sobre la muntanya que ara s'anomena Pedraforca, s'aixecava un impressionant castell poblat per uns éssers estranys que, aliats amb els sarraïns, mataven a tir de sageta qualsevol que gosava apropar-s’hi. L’aparició de les bruixes salvà el poble, destruïren el castell i la muntanya prengué forma de forca. Des de llavors, de tant en tant, les bruixes es reuneixen al Pedraforca, per salvaguardar-lo del possible retorn dels enèmics.- Adaptació -.
És agradable trobar-se a muntanya gent de molts kilòmetres al nord que comparteix, no només una cultura, també un projecte. Fa que l’experiència muntanyenca assoleixca cotes personals molt enriquidores i emotives.
El Pedraforca, o el Pedra, com l’anomena la gent que el trepitja molt sovint, és encisador i màgic. La seua forma, el lloc i l’ambient que s’hi respira només es troba a la contrada. Compte en época de neu, perquè al llarg del recorregut hi ha totes les condicions de la neu i el gel, i això, afegit a les grimpades de la part superior, fan que siga una muntanya un xic exigent, però molt, molt, recomanable.
diumenge, 8 / març / 2009
8 de març
Amb totes dues mans
alçades a la lluna
obrim una finestra
en aquest cel tancat.
Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.
Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó.
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.
El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem per l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà
l’arbre de la llibertat.
- Maria-Mercè Marçal -
dilluns, 2 / març / 2009
Corredors de neu i gel, ABO
Abominablement difícil és la dificultat més alta d’un corredor de neu i gel, però n’hi ha de més assequibles, adequats a cadascú, aquells que et produeixen una sensació abominablement enriquidora.
La graduació en la dificultat d’un corredor o canal amb neu i gel depèn de la inclinació del pendent. Tot i això, la dificultat real es veu afectada per les condicions de la neu i del glaç, i això pot variar en qüestió de moments; per una nevada recent, per l’efecte del Sol i el desglaç, per la traça prèvia d’altres escaladors...
Grampons als peus, piolets a les mans, i cap amunt. L’ascens es fa per canals emblanquinades, amb vistes espectaculars si fa bon temps, o essència tèrbola i misteriosa si el fa hivernal. Per al goig de la vivència, cal que el seny marque el camí de pujada, i el de baixada –en algunes ocasions amb més dificultat-, cal encordar-se quan la situació ho requereix i deixar a l’atzar cap factor d’influència. És per això que l’escalada hivernal s’ha de fer, només, si es tenen els coneixements específics o si es va acompanyat d’alguna persona que els té, si no, la muntanya pot tornar-se perillosa i l’experiència poc agradable.
La graduació en la dificultat d’un corredor o canal amb neu i gel depèn de la inclinació del pendent. Tot i això, la dificultat real es veu afectada per les condicions de la neu i del glaç, i això pot variar en qüestió de moments; per una nevada recent, per l’efecte del Sol i el desglaç, per la traça prèvia d’altres escaladors...
Grampons als peus, piolets a les mans, i cap amunt. L’ascens es fa per canals emblanquinades, amb vistes espectaculars si fa bon temps, o essència tèrbola i misteriosa si el fa hivernal. Per al goig de la vivència, cal que el seny marque el camí de pujada, i el de baixada –en algunes ocasions amb més dificultat-, cal encordar-se quan la situació ho requereix i deixar a l’atzar cap factor d’influència. És per això que l’escalada hivernal s’ha de fer, només, si es tenen els coneixements específics o si es va acompanyat d’alguna persona que els té, si no, la muntanya pot tornar-se perillosa i l’experiència poc agradable.
*Gra de Fajol Petit cara nord.
Canal Amagada. 240 m 55º / III+
Canal Estreta. 220 m 60º / III
Canal Estreta. 220 m 60º / III
dimarts, 24 / febrer / 2009
dijous, 19 / febrer / 2009
Doble de danses en Xàtiva
dilluns, 9 / febrer / 2009
Entendre l'escalada en paret gran
L’escalada en paret gran és una activitat intensa, quant a exigència i emocions. D’una banda hi ha el repte de la verticalitat, trepar amunt, a quatre recolzaments, no és la manera més natural que tenim les persones d’avançar, i guanyar metres en alçada fa que el terra cada vegada estiga més lluny, - per la qual cosa, les vistes es tornen impressionants -. D’una altra, hi ha la companyonia, el saber fer en grup o parella, la responsabilitat col•lectiva, la solidaritat generalitzada, la satisfacció compartida.
Quan la via és llarga, els trams d’escalada es divideixen en llargs – uns 30 metres-, entre els quals hi ha lloc per a fer una reunió, que és el punt d’ancoratge en què l’escalador es nuga per assegurar un company que puja darrere. Hi ha moltes maneres d’escalar, en totes el cap té el paper clau. Cal tenir-ho tot ben lligat – mai millor dit -, repassar a cada moment els punts d’ancoratge i assegurament amb què es compta i realitzar les maniobres amb extrema cura i atenció, per tal que l’experiència siga agradosa i no estressant ni perillosa.
Una altra consideració rau en saber on et claves, això és, tenir en compte la dificultat – o grau – de la via, amb la finalitat d’adequar l’experiència a les possibilitats de cadascú, per reduir els riscos en benefici del plaer. Portar el material adequat, tenir coneixements en la matèria i predisposició per complir i passar-ho bé, són altres factors molt importants per garantir que l’experiència siga d’allò més gratificant.
Amb tot, escalar llarg – vàries hores d’ascendir en vertical – resulta enriquidor i molt espectacular. Paradoxalment, perquè hi vas nugat, és alliberador – de la quotidianitat urbanitzada, asfaltada, encimentada, del soroll..., de les sensacions horitzontals a què estem acostumats – i molt, molt, emotiu. Ara bé, no deixa de ser una manera, subjectiva, d’entendre-ho.
Carrillo Cantabella, Leyva. 2oo m, 5 ll, 5+ (pas de 6a)
dimecres, 4 / febrer / 2009
I quan va sortir el Sol després de quatre dies
Fa un grapat de setmanes que el temps s’entesta a empitjorar quan ve el cap de setmana, sembla que pretén aigualir els projectes, o endarrerir-los. Entre setmana, com avui, els dies són més permissius, el Sol raja i la temperatura és agradosa, però quan arriba divendres, tot es capgira, i les previsions meteorològiques fan variar els projectes a última hora, adequar-los a la neu i pluja. Dilluns passat, La Candelària pronosticava el final de l’hivern, si més no així entenc allò de “Si La Candelària plora, l’hivern és fora; si La Candelària riu, l’hivern és viu” – en totes les seues versions -. Dilluns va ploure, motiu per el qual devia quedar ben poc d’hivern. Tot i això, aquest cap de setmana tornarà a haver-hi aigua i neu, ací i allà. I és més, els pronòstics que han fet les dones i els homes del temps, anuncien que tenim hivern per setmanes i que el Sol seguirà eixint, només, cada quatre dies,
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
